[title]
Com el futbol, el cinema no és només una qüestió de resultats. En el cas de 'La gran aventura del dofí Winter', allò que brilla és l'eficàcia. Basada en el cas real d'un dofí al qual se li va haver d'amputar una aleta per afegir-hi després una pròtesi, la pel·lícula resulta un artefacte infal·lible, una màquina d'extreure llàgrimes. Per aconseguir-ho, treu un catàleg d'exemples de superació: l'heroic dofí, un nen sense pare i amb dificultats escolars, un soldat que ha perdut la cama a la guerra, un home que ha de lluitar per mantenir el negoci... El resultat és un no parar, un repertori d'escenes d'emotivitat sense fre ni vergonya.Amb un marcador tan inflat és difícil veure les mancances. El film s'agafa a la llàgrima fàcil i té tots els tics de les cintes protagonitzades per nens (que sorprenentment acaben donant lliçons a tots els adults). La pel·lícula pot haver guanyat per golejada, però ha deixat de banda el bon joc. –Violeta Kovacsics.