La guerra de los botones

Si els protagonistes originals de La guerra dels botons enxampessin Christophe Barratier, director d'aquesta nova adaptació del llibre de Pergaud, no dubtarien a lligar-lo a un arbre i arrancar-li un per un tots els botons per alta traïció. El responsable d'Els nois del cor no només roba part del protagonisme als nois per atorgar-lo a una cursi història d'amor entre adults. També situa la història en un altre context, la França ocupada pels nazis, per redundar en la visió encarcarada i grandiloqüent (ai, la banda sonora) del gastat mite de la Resistència. Un contingut patriòtic i exemplar que substitueix la revolucionària defensa de la igualtat de classes de l'original i, molt pitjor, que esporga el film de la frescor, la trapelleria i l'esperit lúdic de la novel·la. Si l'anterior versió d'Yves Robert, estrenada en català en les mítiques sessions de Rialles, s'apropava a l'esperit del Jean Vigo de Zéro de conduite, aquesta fa tuf de florido pensil a la francesa. –Eulàlia Iglesias.