La huida (Deadfall)

A banda de 'Fargo', no he vist gaire 'thrillers' amb neu que no semblin un campionat de snowboarding amb rastres de sang, o, en el millor dels casos, una imitació sense llustre de les curses de Pierce Brosnan a lloms de la mobile groc canari d’'Amb el món no n’hi ha prou'. I, en mans d’un mitòman com Stefan Ruzowitzky, ja sabem cap a on es decantarà la balança. Fa uns anys se’ns va descobrir fascinat fins a tocar vores amb la història d’aquells jueus de l’Operació Bernhard que s’havien guanyat el favor de la direcció de Mauthausen falsificant bitllets de dòlar. Ara, amb els personatges –pur estereotip– d’una pel·lícula que combina la velocitat astronòmica de James Bond derrapant sobre una pista de glaç, una mica de sexe dolorós en un motel de carretera i alguns dits amputats. Funciona a cop d’efecte, que tampoc no està malament. I a més, entre gebre i mutilacions, hi surt Sissy Spacek cuinant l’àpat d’Acció de Gràcies, amb una cara que delata que la nova versió de 'Carrie' no li acaba de fer el pes