La jaula de oro

Aquest film mexicà, opera prima de l’espanyol Diego Quemada-Díez, és un exemple del millor cinema social, el que no es queda en la denúncia fàcil, l’anàlisi superficial o l’explotació del dramatisme per commoure el públic. Ressegueix l’itinerari de tres adolescents, una jove parella i un xicot indígena amb qui fan amistat, tot i que ell no parli espanyol, que viatgen colant-se en trens des de Guatemala fins als EUA a la recerca d’una vida millor. El cineasta converteix el seu trajecte migrant a través de paisatges èpics en el revers dels films de conquesta: a mesura que s’apropen a la frontera el film es va enfosquint, al mateix ritme que els protagonistes perden la innocència. Quemada-Díez duu a terme un treball fantàstic amb els tres intèrprets no professionals: la seva història triangular il·lumina el nucli dramàtic del film, però el cineasta sap mantenir el difícil equilibri entre proximitat humana i distància realista.