[title]
DC Comics necessitava amb urgència posar-se les piles amb la seva particular reunió de superherois. La inevitable pugna amb Marvel Studios sempre ha exercit una pressió addicional sobre les pel·lícules de la factoria, com si necessitessin marcar el seu propi territori i demostrar que podien ser millors i més imaginatius. No obstant això, els últims fracassos de les pel·lícules de Zack Snyder, en part deguts a la seva pomposa necessitat de ser visualment impactant en cada moment i a la seva nul·la capacitat per prendre’s una mica menys seriosament del que hauria (a ell mateix i als seus personatges, marcats per la transcendència), va acabar per allunyar bona part del públic.
Ara, després de l’impuls aconseguit gràcies a 'Wonder Woman' i al desenvolupament paral·lel d’alguns dels personatges per iniciar la seva pròpia marxa (com 'Aquaman'), semblava el moment oportú per iniciar 'La liga de la justicia' i testar de manera pràctica de quina manera podrien integrar-se orgànicament tots els superherois que la conformen en una sola pel·lícula.
Seria injust reduir la pel·lícula a un test prenatal. És cert que sembla estar assajant errors i encerts, però l’important és que aconsegueix passar la prova gràcies al carisma dels personatges i a la química que acaben tenint en pantalla. Només falta que la propera vegada s’enfrontin a un dolent amb una mica més de categoria i que algunes batalles tinguin una mica més d’entitat, tant des d’un punt de vista creatiu com visual. Però els fonaments estan ja ben posats per fer-nos gaudir.