[title]
Som en un altre costat del llit: bé, a sota. Si ens ajupim i aixequem amb una mica de picardia els llençols, hi trobarem un amant pelut, testosterònic i encongit. Alçant la seva mirada de tendre semental, ens dirà: “no és el que sembla”. 'La montaña rusa' de Martínez-Lázaro ens porta als antípodes de la representació sexual. Sobretot de la femenina. La còmplice en aquest guió del despropòsit, Daniela Féjerman, s'ha referit a Lubitsch durant la promoció –concretament a 'Una dona per a dos'– per descobrir la mecànica de l'hipotètic trio. Però els gemecs antinaturals de Verónica Sánchez, que acompanyen el seu suposat desvetllament sexual després d'una llarga letargia frígida, són més propis del passadíssim cinema de Vicente Escrivá que, sens dubte, de la blasfema invocació de Lubitsch. Per cert, la pel·lícula no parla d'un ménage à trois, sinó de banyes. Sí, així de ranci, “señoritooo” (Gracita Morales 'dixit'). –Laura Maza .