La mujer del chatarrero

Es tracta de demostrar que la realitat supera la ficció filmant-la com un docudrama, convencent els marginats del sistema que la seva història mereix ser narrada sense recórrer a falsos maquillatges. La reconstrucció dels esdeveniments que organitza Danis Tanovic –el periple kafkià d’una família gitana pel sistema sanitari bosnià– explota potser massa la misèria d’una situació que pretén denunciar, però triomfa en el seu objectiu de mostrar una Europa buròcrata i classista, que s’autoenganya pensant que pot mantenir els mínims de la societat del benestar. Els actors no professionals aporten veritat al conjunt, però qui això signa sospita que Tanovic, expert documentalista, només es volia aprofitar de la legitimació com a cineasta compromès que li podia donar un artefacte com aquest.