[title]
Un dels directors clau del cinema de terror, Jacques Tourneur, va ser un mestre a l’hora de convertir el fora de camp en l’espai on es forjava el terror. La por de Jordi Cadena no té quasi res a veure amb films com 'La dona pantera' o 'Passejant amb un zombie', però desenvolupa una estratègia similar per retratar una família amarada d’un terror quotidià sense mostrar-ne mai la causa directa. La por representa la segona trobada de Cadena amb la literatura de Lolita Bosch després d’'Elisa K', l’adaptació que va dur a terme juntament amb Judith Colell de la novel·la 'Elisa Kiseljak'.
Ens trobem de nou amb una narració al voltant de com repercuteix una violència propera en uns menors: a 'Elisa K' era l’abús sexual per part d’un conegut del pare, aquí el maltractament al si de la família. El director torna a elaborar un exercici cinematogràfic que vol relacionar-se amb l’original literari amb respecte i alhora llibertat, sense caure en la mera visualització del text. A 'La por' fins i tot prescindeix del narrador omniscient que sí que apareixia a 'Elisa K', però no de l’intèrpret que hi posava la veu, Ramon Madaula, aquí convertit en el pare terrible. Cadena també canvia l’estructura de la narració: si Lolita Bosch ens fa esclatar a la cara el final de la història tot just encetem el llibre, Cadena espera que el film estigui en marxa per suggerir-lo a través d’un salt endavant.
Amb un ús excepcional no només del fora de camp, sinó també del so, la música i els silencis (magnífic l’inici del film on els diferents sorolls del despertament, de la dutxa a la cafetera, marquen els moviments d’aquest pare que tothom espera sentir com marxa de casa per llevar-se del llit), Cadena fa palès com el terror s’instal·la en la rutina d’un adolescent com qualsevol altre.
'La por' és un drama contingut (fins i tot en la seva durada, que amb prou feines sobrepassa els 70 minuts) i concentrat que defuig l’anàlisi psicològica o social del qui maltracta per centrar-se en els efectes dels seus actes, a fer palpable aquest ambient de por silenciada. I per plantejar els interrogants que sorgeixen en aquells que envolten les víctimes quan es desvela la veritat. Com ha pogut passar? Per què no ho he sabut veure? Ho hagués pogut impedir?