La primera purga: la noche de las bestias

Cine, Acció i aventura
3 de 5 estrelles
La primera purga: la noche de las bestias

Time Out diu

3 de 5 estrelles

La franquícia de vigilants renaix en mig dels assassinats.

Entre el film de terror i la paràbola política, la franquícia 'Purga' resulta fascinant i cada pel·lícula serveix episodis esgarrifosos. Va agafar impuls, després va prendre velocitat i pel camí va atrapar als polítics. La línia de temps és desconcertant però profètica. La primera pel·lícula, llançada el 2013, es va establir en uns anys en el futur, informant-nos que la primera purga va tenir lloc el 2018. I ara tenim aquesta primera purga, de fet en 2018, el que reflecteix l'actualitat de forma més intensa que mai.

Staten Island és el lloc escollit d'aquest esdeveniment inaugural i experimental, en el qual els residents reben incentius econòmics per quedar-se a passar la nit i paguen encara més per participar-hi activament (és a dir, matar persones). La idea, se li diu al públic, és la neteja massiva de l'ànima. Una catarsi social. Ningú el compra, i menys encara el partit governant, la NFAA, que anuncia que 'el somni americà està mort', i promet un renaixement. Hi ha, per descomptat, coses més sàdiques en joc.

Aquesta pel·lícula es dóna compte de la seva arrogància més que les seves predecessores, i durant aproximadament una hora se sent pròpiament un malson mentre cavalquem juntament amb purgadors i protectors, nocions de bondat i maldat, correcte i incorrecte, borroses i distorsionades. James DeMonaco, escriptor de les quatre pel·lícules i director de les tres primeres, deixa l'últim treball aquí per Gerard McMurray, un afroamericà que aporta la seva pròpia visió a una pel·lícula que té un elenc gairebé totalment negre i llatí. També s'aconsegueix un to menys carrincló que en les dues últimes entregues, amb alguns moviments visuals més inventius dels que la franquícia havia utilitzat. I hi ha carisma als carrers, sobretot el de Y'lan Noel, qui, com Dmitri, el narcotraficant i antiheroi en espera, és una estrella de cinema pura.

Com sempre, la trama resulta un garbuix. El diàleg és enèrgic però rudimentari, amb traços amplis que condueixen a la comèdia involuntària. "El Papa ha condemnat la Purga", ens diuen des del principi. Collons no. Per què aquests purgadors han de ser tan imaginatius, aquesta espècie de monstres desconcertants com sortits de 'Malson abans de Nadal', amb les seves màscares fabuloses i els seus cursos d'assalt mortal? No són tan aterridors com la idea d'una purga pura i personal que hem vist en lliuraments anteriors. Hi ha altres coses sense sentit, com la psicòloga de Marisa Tomei que resulta especialment idiota. Aquesta pel·lícula pot ser la més desagradable de la saga (hi ha molta mort, moltíssima) tot i així, és un mirall metafòric que és justament depriment, una pel·lícula sense fe en qui tiren de les cordes.

Per Alex Godfrey

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Valoració
15
Data d'estrena
dimecres 4 juliol 2018
Durada
97 mins

Repartiment i equip

Director
Gerard McMurray
Guionista
James DeMonaco
Repartiment
Y'lan Noel
Marisa Tomei
Melonie Diaz
També t'agradarà