[title]
Sabem que l'aula és una metàfora del món: una figura d’autoritat, un sistema reglat, uns deixebles que s’hi rebel·len o, al contrari, troben en el mestre una manera d’alliberar la creativitat. La doble originalitat de La profesora radica, d’una banda, en el fet de convertir la mestra en qüestió en un terrorífic símbol del totalitarisme, que utilitza els alumnes (i els pares) com a esclaus a canvi d’obtenir bones notes, i, d’una altra, en el fet de mostrar una reunió de pares com una al·legoria de la por, la persecució política, l’oportunisme i el servilisme en temps feixistes. Nens i adults ocupen la mateixa classe i estan sotmesos al mateix assetjament. El final, potser massa heroic, es remata amb un epíleg d’allò més pessimista: ni Václav Havel pot amb el dimoni.