[title]
Més efectiva en l’atmosfera que en el relat que articula, 'La próxima vez apuntaré al corazón' no deixa de ser un polar convencional, sense sorpreses. La història és real, i intenta explicar la deriva d’un agent de policia que alhora exerceix de psicòpata sexual, mentre que el clima hivernal, tristot, evoca l’ambient d’algunes pel·lícules de Claude Chabrol i altres retratistes de la província francesa. El film, però, no sap combinar aquestes variants, i al final hi manca gruix i densitat. Dit d’una altra manera, tant la realització plana i lineal d’Anger com la interpretació més aviat mecànica de Guillaume Canet són perfectament representatives del resultat, on pesen més les influències (el cinema americà dels anys 70, per exemple) que l’originalitat (malgrat les escenes dels assassinats, sintètiques i inquietants).