La redada

Reconstrucció més aviat sentimental i melodramàtica d'un fet poc conegut succeït durant la Segona Guerra Mundial, aquest film recrea els esdeveniments que van portar a la mort milers de jueus francesos després del seu confinament al Velòdrom d'Hivern de París, des d'on van ser enviats als camps d'extermini. Interessa, no ho negarem, com a expiació d'un sentiment de culpa relacionat amb el col·laboracionisme, atès que tot es va portar a terme amb la complicitat del govern de Vichy i la policia francesa, cosa que Bosch explica sense perdre detall. Però les trames entrecreuades, l'abundància de personatges sense matisos i l'obsessió per aconseguir la complicitat (i la llàgrima) de l'espectador destrueixen qualsevol anàlisi històrica en benefici d'un relat amb heroïna i tot: la sacrificada infermera que interpreta Mélanie Laurent, essència de la integritat que equilibra la falta de moral d'alguns dels seus paisans. –Carlos Losilla.