[title]
La pel·lícula de Barrachina basada en la seva pròpia novel·la arrenca amb un argument típic del cinema social: una noia mexicana arriba a Espanya amb la (falsa) promesa d’un treball i no triga a trobar-se sense ofici ni benefici. Però el film no agafa els camins del drama realista i prefereix moure’s entre la faula de costumisme extravagant, certa comèdia a la italiana i el realisme màgic. Aura María, la protagonista, va a petar a una pensió curulla de somnis perduts, on conviuen, entre altres, un exmagistrat transvestit i un jove compositor que compleix tots els tòpics del bohemi romàntic. 'La venta del paraíso' té un regust ranci i es queda al nivell més superficial d’uns personatges que vol complexos. Tanmateix, no deixa de sorprendre el seu últim quart d’hora final, quan segueix la interpretació de l’Obertura '1812' de Txaikovski.