[title]
Quan la bondadosa Frances Mc Cullen (Chloë Grace Moretz) es troba una bossa de mà al metro de Nova York fa allò tan poc novaiorquès de tornar-la a la propietària. Que no és cap altra que Greta (Isabelle Huppert), una solitària senyora francesa que passa l’estona tocant el piano i parlant del seu marit mort. La cosa sembla que anirà de l’amistat entre una viuda i una dona jove sense fills, oi? Però Neil Jordan ('Joc de llàgrimes') no ha fet aquesta mena de film. Mentre és al pis de Greta, la Frances troba un armari ple de bosses com la del vagó. I al mateix temps que comença a posar distància entre la seva nova amiga –per consell de la seva companya de pis, la Maika Monroe d’'It follows'–, la Greta deixa lliure la seva assetjadora interior.
El joc del gat i la rata que es succeeix és absorbent (si ens ho agafem com a un plaer culpable): Huppert imparteix un màster en anada de pilota; agafa totes les neurosis que va interpretar a 'La pianista' i 'Elle' i les porta a un nivell superior. Jordan fixa un to que camina per la fina línia entre la ximpleria i allò pertorbador, amb una influència de 'Psicosi' més que evident. Si esteu disposats a posar en suspensió la incredulitat, aquest thriller –entre divertit i terrorífic– és un aparador entretingut del talent de la Huppert, amb la 'scream queen' Monroe per redreçar l'equilibri entre el gat i la rata.