Las altas presiones

Cine, Drama
Recomanat
4 de 5 estrelles
Las altas presiones

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Heus aquí una pel·lícula humil, modesta, que parla de coses properes i alhora de qüestions que ens afecten a tots. Vull dir que la peripècia del Miguel, que torna a la seva Pontevedra natal per filmar unes localitzacions, no podria ser més íntima: deambula una mica perdut entre els records, paisatges i personatges de la seva joventut. I, en canvi, tot va prenent una ressonància inquietant: no sé si d’una generació, però el cert és que Ángel Santos parla també dels anys perduts, de la impossibilitat d’instaŀlar-se en una existència que sempre sembla aliena. I no podem veure aquí igualment, a la manera d’una metàfora molt subtil, un cert comentari sobre l’Espanya de la crisi i els seus habitants?

Tot això i molt més conté el film de Santos, el seu segon llarg després de la impecable 'Dos fragmentos/Eva'. I tot en un estil melancòlic, sense alçar mai la veu, que interroga cossos i paisatges amb una serenitat esquiva, que en el fons no deixa de portar al seu interior una certa ràbia. En efecte, 'Las altas presiones' podria ser una d’aquestes pel·lícules ploramiques que parlen de la nostàlgia i de les que algú com Garci es va fer paladí fa unes dècades. Però no.

No hi ha condescendència, ni falsa commiseració. Santos observa els personatges amb una curiositat no exempta d’afecte, però tampoc de crítica. I així es va instaŀlant en una delicada història d’amor i en unes vides molt menys segures i controlades del que sembla, com també li passa al film. Aquesta és també una història sobre el cine, sobre allò que és capaç de veure i sobre les falses iŀlusions que creen les seves possibilitats. I sobre com filmar ara mateix, en aquests temps miserables.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Repartiment i equip

També t'agradarà