Las leyes de la termodinámica

És complicat trobar al mapa de la comèdia romàntica una proposta que aconsegueixi ser original. Potser 'Las leyes de la termodinámica', la primera incursió de Mateo Gil dins d’aquest gènere (que tendeix a la repetició d’esquemes), resulta fallida, però almenys s’atreveix a introduir-se en uns camins menys còmodes del que és habitual. Hi ha risc. La pel·lícula adopta les formes d’un documental científic (amb la consegüent veu en off explicativa) que hi aporten un toc antropològic que busca la comicitat i la complicitat de l’espectador. De vegades resulta un recurs esgotador, però com a bona aposta, es manté fins al final en un acte de funambulisme narratiu gairebé suïcida. A més, s’atreveix a donar la volta a l’arquetip d’antiheroi romàntic, dotant-lo d’un substrat més neuròtic i sinistre.