Time Out a la teva bústia d'entrada

Lazos de sangre

  • Cine
Lazos de sangre
Publicitat

Time Out diu

Algunes coses no estaven destinades a passar. I, com deia el savi Sidney Lumet, quan es tracta de fer pel·lícules és millor no forçar la màquina. Guillaume Canet, el director de 'Pequeñas mentiras sin importancia', s’ha aliat amb el mestre James Gray per escriure el 'remake' americà d’un 'thriller' de Jacques Maillot de l’any 2008. No és que calgui una audàcia felina per veure que aquí hi ha, pel cap baix, dos caps pensants malbaratant el seu talent, en un intent de rescatar una trama anèmica de fàbrica com qui intenta reanimar a la desesperada una tortuga reumàtica amb un pai-pai.

Hi ha pel·lícules que passen de moda ràpid. Aquesta, si volia tenir alguna raó de ser, arriba uns 35 anys tard. Primera, perquè tornar a retratar l’escena policial de la Nova York del 1974 com si fóssim Don Siegel i esperar l’èxit és igual que creure en la resurrecció de les mòmies. La versió de Maillot, si més no, passava a Lió, i tenia un morbo fàcil, però efectiu: estava basada en fets reals. Era la història de dos germans, com Alain Delon i Renato Salvatori a 'Rocco y sus hermanos', enfrontats per deformació professional: un és poli, l’altre un exconvicte condemnat per proxenetisme que torna a fer marranades al límit de la llei.

Segona, perquè els personatges tenen unes ambicions catedràtiques que fan l’efecte de quan infles massa un globus i acaba petant. Canet i associats volien assaonar-los amb una mica de Dostoievski i una cançoneta repetitiva que diu que el clan familiar ha de passar per davant de tot. I després hi ha la dosi de moral necessària. La de Marion Cotillard, que fa el deslluït paper de la prostituta penedida –per acabar-ho d’adobar es diu, en una subtrama poc resolta, que és una cocaïnòmana sense remei–. La del germà bo, que no sap què fer amb la placa. La del germà dolent, que quan ja s’ha passat tres pobles decideix guanyar-se el cel amb un últim esforç redemptor. Per postres, és més llarga que un dia sense pa.

Escrit per Josep Lambies
Publicitat
També t'agradarà