[title]
A mig camí entre el cinema compromès i l’exploració estètica, aquest film voluntariós i humil posa en escena el retrat d’un perdedor: un home gran que es queda viudo i, com a últim objectiu de la seva vida, es proposa arribar a tota costa a Argelers, on va estar confinat en un camp de concentració després de la Guerra Civil. El cineasta Alberto Morais, en el seu primer llarg de ficció, intenta evitar l’èpica ploranera típica dels productes d’aquesta índole, i per aconseguir-ho desplega una posada en escena pausada, contemplativa i sense trucs sentimentals. Allò que importa és el viatge, la dificultat del fet físic que suposa moure’s cap al passat. I, encara que de vegades no pot resistir-se a incloure secundaris redundants, o peripècies per alleugerir la sequedat de l’itinerari, el resultat final és d’agrair: una pel·lícula espanyola que tracta l’espectador com algú intel·ligent, i no com un ignorant a qui endossar una lliçó d’història per a principiants. –Carlos Losilla.