L'escriptor d'un país sense llibreries

La perspectiva postcolonial és encara una assignatura pendent del cinema català i espanyol, símptoma de fins a quin punt tenim invisibilitzades les romanalles de les estructures de domini que Europa ha mantingut respecte, en aquest cas, a Àfrica. Marc Serena, que ja s’havia endinsat en un territori africà amb vincle europeu, Cap Verd, al seu film anterior Tchindas, codirigit amb Pablo García, viatja a L’escriptor d’un país sense llibreries a Guinea Equatorial de la mà de l’escriptor establert a Valldoreix Juan Tomás Ávila, encarnació dels reptes de la lluita per la democràcia en un país sotmès a una dictadura d’ADN franquista. Serena segueix el protagonista primer a Catalunya i després en un dels viatges a Guinea, el que ens permet conèixer aquest país on les oficines de correus no envien les cartes. Tot combinat amb un molt bon ús de l’animació gràfica per il·lustrar els passatges evocatius i la incorporació de músiques autòctones que palesen una ràbia que encara té pocs mitjans per canalitzar-se.