Litus

Després de convertir-se en un dels directors més exitosos de la taquilla espanyola gràcies a la comèdia 'El mejor verano de mi vida', Dani de la Orden canvia de registre per abordar un drama generacional que té l’origen en una obra de teatre de Marta Buchaca, sobre la pèrdua i totes aquelles coses que queden per dir. La pel·lícula segueix l’esquema d’un relat de retrobament entre amics que acaben espolsant els draps bruts que han fet que les seves relacions es deteriorin. En aquest cas, la mort d’un dels membres del grup serà el detonant perquè la tensió es vagi incrustant en l’ambient fins que cadascú es tregui de sobre la careta de les aparences i deixi sortir tots els retrets que havien quedat silenciats. 'Litus' parla de les diferents maneres d'afrontar el dol, de la incapacitat d'assumir responsabilitats en l'edat adulta, de les poques habilitats emocionals i de la immaduresa masculina. Ho fa de manera fresca, espontània i sense impostures, sobretot gràcies a un grup d'actors magnífics.