Lo imposible

Som davant d’una pel·lícula de catàstrofes amb rerefons humà o d’un relat familiar amb l’excusa d’una hecatombe? 'Lo imposible' explica el tsunami del 2004 a l’oceà Índic a través dels ulls d’una família que es dispersa a causa del succés i que durant tot el film pretén reunir-se, aconseguir allò que sembla impossible. I J.A. Bayona, en el seu segon llarg després de 'L’orfenat', dubta contínuament entre la narració èpica i el to líric, la gran aventura i els petits detalls. Mai no aconsegueix definir-se, i aquest fet podria ser tant el fracàs com l’èxit del seu producte, gens convencional i a estones força desconcertant. Però una cosa és indiscutible: el relat comença amb un to més o menys inquietant per difuminar-se després en la prioritat del fragment, que sembla que només busqui allò sentimental, tancar les portes que ha deixat obertes amb escenes merament formulàries. I així, l’emoció que cerca acaba resultant forçada, artificial. –Carlos Losilla.