[title]
Des del pròleg oníric i els crèdits animats com si ens endinséssim en una pintura de M.C. Escher, 'Lo más importante en la vida es no haber muerto' deixa clar que no ens trobem davant un film qualsevol sinó amb una obra que ha optat per explicar a través de diversos formats la història de convivència entre una dona, el seu marit i l'antic amant, amagat per ella com un talp i sense coneixement del seu cònjuge. Tot i els seus apunts surrealistes o experimentals, en aquesta pel·lícula dirigida a sis mans (potser d'aquí les diferents aproximacions estilístiques, que no sempre casen bé entre elles) predomina, ja des de la filmació en blanc i negre, l'homenatge al cinema històric, des de l'expressionisme a certa aproximació al cinema gòtic vessant 'Llum de gas'.
El resultat és un film amb un sentit del cinema clàssic més proper de vegades a José Luis Garci que a, posem-hi, Ernst Lubitsch, tot i la seva alliberada defensa d'una combinatòria amorosa que no acaba en la parella.
–Eulàlia Iglesias.