[title]
Amb el pròleg de 'Los archivos del Pentágono', Steven Spielberg sembla haver concentrat tot el cinema d’Oliver Stone: comença a la Guerra del Vietnam i culmina amb polítics estatunidencs reconeixent 'off the record' que la campanya és un desastre... per, tot just després, embafar el públic amb paraules triomfals. La mentida hauria continuat indefinidament si algú no hagués pres el risc de filtrar a la premsa els documents classificats sobre l’assumpte. En aquest sentit, el més obvi hauria sigut explicar el cas dels Papers del Pentàgon des de la perspectiva del 'New York Times', el diari que va publicar la primera exclusiva sobre el tema, però la pel·lícula se centra en com va afectar el cas al 'Washington Post', potser perquè tenia al capdavant dues figures significatives: la propietària Kay Graham i l’editor Ben Bradlee (Meryl Streep i Tom Hanks, punta de l’iceberg d’un sòlid repartiment), amics dels polítics implicats en el cas, i desenganyat paradigma de la relació entre el poder i la informació. L’evolució dramàtica de Graham, que escena a escena va superant els nervis per enfrontar-se als homes que la rodegen i la qüestionen, permet a Spielberg sumar-se a l’empoderament feminista. I amb la figura de Bradlee, essencial en l’afer Watergate i que va ser encarnat per Jason Robards a 'Tots els homes del president', el director d''E.T.' fa una picada d’ullet a les inquietuds polítiques d’aquell Nou Hollywood que, al principi de la seva carrera, semblava quedar-li tan lluny.