[title]
Es pot fer una pel·lícula amb uns nens i uns paisatges? Molts cineastes ho han demostrat, i entre ells l’iranià Abbas Kiarostami, que el 1987 va dirigir el clàssic 'On és la casa del meu amic?'. Doncs bé, aquest és el model, entre d’altres, de 'Los chicos del puerto', el segon llarg de ficció d’Alberto Morais després de 'Las olas', on una dona i un iaio protagonitzaven una singular 'road-movie' sobre la memòria i l’oblit. Aquí es tracta de tres adolescents amb un líder que vol acomplir el somni del seu avi: portar la jaqueta militar a la tomba d’un amic mort. Morais filma aquesta curiosa aventura com un trajecte pels voltants d’una ciutat perduda, València, que es mostra a l’espectador com un seguit de barris deprimits, carreteres solitàries i runes d’un vell somni, potser el de l’Espanya dels 90 ferida per la crisi. Amb una lloable austeritat, gairebé sense diàlegs, som davant d’un film sensible, delicat.