Los hongos

En el seu segon llargmetratge, el colombià Óscar Ruiz Navia incideix en un imaginari comú a diferents cinematografies: el món de l’'skate' i l’art urbà concebut com un espai utòpic de convivència masculina i interclassista on els joves plasmen les seves inquietuds amb un llenguatge propi. A 'Los hongos', a més, aquest univers serveix per parlar de la realitat del país tot fugint de l’estètica de la pornomisèria (per utilitzar una denominació encunyada a Colòmbia) que tan sovint ha triomfat als festivals europeus. Amb una voluntat més impressionista i poètica que narrativa, Ruiz Navia ressegueix l’amistat entre un jove blanc universitari i el seu coŀlega negre treballador a través de la seva passió compartida pel grafiti. Pinzellades puntuals li permeten esbossar un panorama de fons on bateguen temes com les cicatrius de la violència, el desplaçament forçat de la població o el pes de l’evangelisme com a eina de manipulació.