Lucy

La pel·lícula comença, versió dolenta del '2001' de Kubrick, amb un simi que ja va camí de l’evolució. Permeteu-me la pregunta: ¿de quina evolució estem parlant? ¿Cap a on se suposa que ens ha de portar aquest 'thriller' 'sci-fi' tan i tan estúpid –i no ho dic en un bon sentit– de Luc Besson? Milions d’anys més tard, al Taipei dels nostres temps, una dona més ruca que un lluç que es diu Lucy –Scarlett Johansson, que fa una variació 'for dummies' del seu paper a 'Under the skin'– es veu forçada a fer de mula de càrrega per a uns narcotraficants. I sembla que el que li han ficat dins del cos és merda de primera: gràcies a la bossa que du a l’estómac, passa de 'border line' a superdotada, i el seu cervell es desenvolupa fins a quotes insospitades. Besson s’encanta amb aquest argument de fantasia científica de sèrie Z, basat en la següent idea: si, com diuen, els humans només utilitzem un 10% del nostre cervell, ¿de què seríem capaços si poséssim en funcionament tota la resta?