Madre e hijo

Cine, Drama
Recomanat
4 de 5 estrelles
Madre e hijo

Time Out diu

4 de 5 estrelles

Alguna cosa es va torçar a l’antiga Romania quan Cristian Mungiu va estrenar 4 meses, 3 semanas y 2 días al Festival de Canes. Alguna cosa va passar davant les restes d’aquell embaràs avortat que s’estenien sobre les rajoles dels lavabos d’un hotel de congressistes. Tres anys després, el 2010, Radu Muntean estrenava Martes, después de Navidad, una renovació del melodrama que portava Bergman a les famílies de classe mitjana que s’havien creat durant la ressaca post Ceaușescu. Aquí és on hauríem de situar el Madre e hijo de C.P. Netzer.

Mentrestant, als EUA, Kenneth Lonergan feia la seva revolució amb Margaret. Anna Paquin era una teen amb barret de cowboy que anava clavant bots pel carrer, ingènua ella, fins que el seu descontrol acabava provocant un accident de trànsit, amb atropellament i víctima mortal. També és aquí on se situa Madre e hijo. En la culpa del fill tarambana amb les mans tacades de sang. En la influència tirana d’una matriarca dèspota i gelosa, que mana amb mà de ferro i tants anells als dits que sembla que hi dugui un puny americà.

L’una, versió esquerpa de la mare dimitida que va promoure Hollywood, de la Stanwyck a Stella Dallas, o de Juanita Moore a Imitació a la vida. L’altre, versió sense estètica ni Freud dels mascles cagadubtes de Hitchcock, d’aquell Claude Rains que no es feia edípic per voluntat, sinó per necessitat. Si alguna cosa pròpia té aquesta nova onada romanesa és que les coses es diuen pel seu nom. Tot és eixut, com el naufragi d’aquell fetus deixat de banda entre tovalloles tacades. I així és com el gènere va polint els seus patrons, fent campanya per socialitzar una guerra que abans només era exclusiva de la burgesia d’Estocolm.

Publicat

Detalls

Detalls de l'estrena

Repartiment i equip

També t'agradarà