[title]
Homes que es despullen. Sementals amb la pell del color d’una infusió regalimant d’oli, i les natges rasurades rodonetes com dues pomes Granny Smith. A primera vista pot semblar excitant. A segona, pensareu que el concepte fa la mandra de l’enèsim 'revival' nostàlgic dels 80. Què justificaria el retorn a la moda? L’any 2012, Steven Soderbergh va obrar un petit miracle amb la primera entrega de 'Magic Mike'. La gràcia era que estava basada en les experiències de Channing Tatum com a jove 'stripper' de 'night club'. L’aposta va ser un èxit.
Anem a per la seqüela. La història de Tatum segueix sent l’atracció principal, amb el seu moviment de pelvis fent cercles al voltant de la barra. Però el que ens hi ofereixen és un xic diferent: hi ha menys espai per a la improvisació, l’humor és més primitiu, sona més encarcarat i fins i tot té moments cursis. Tot i això, segueix sent simpàtic de veure. L’acció se situa tres anys després del final de la primera entrega. En Mike s’ha redimit de les seves males arts nocturnes i treballa de fuster. És un paio com cal, sí, però alguna cosa li diu que ha arribat l’hora de tornar a explorar el seu costat salvatge.
Gregory Jacobs ens ofereix una pel·lícula de carretera i manta, una 'road movie' en què en Mike i la seva tropa fan via cap a Florida, un paradís per al culte al nu. La diversió està servida. Destacaria una escena hilarant en què els 'strippers', fent rua, entren en un bar gai i es troben en una disputa que acabarà amb baralla de galls. I quin és l’acudit? Doncs que els rituals de depilació d’un 'boy' que es deixa veure en escena amb 'slips' i un casc de bomber i els d’una drag 'queen' són iguals. No us la perdeu, que segueix valent la pena.