Mal genio

Aquest 5 d’octubre moria Anne Wiazemsky, actriu i escriptora francesa que va col·laborar i viure amb Jean-Luc Godard en la convulsa recta final de la dècada dels 60. La protagonista de 'La chinoise' va publicar unes memòries en dues entregues sobre aquesta època, 'Un año ajetreado' i 'Un an après', que han servit de base per a 'Mal genio', la nova pel·lícula de Michel Hazanavicius. Com és habitual, el director de 'The artist' du a terme una comèdia de regust popular que en aquest cas té com a personatges principals el director viu més influent de la història del cinema i la seva parella d’aleshores.

Hazanavicius dibuixa un Godard que respon a la imatge un pèl tòpica que en té la societat francesa: un intel·lectual plom i alhora divertidament maldestre que s’entrega a la lluita revolucionària sense gaire idea de què és el proletariat. La segona part del film incideix més en el vessant íntim de la relació amb Wiazemsky. El director ressegueix així des de certa perspectiva humorística el maig del 68 i les seves esquerdes internes. I un cop més converteix el pastitx en el seu principal recurs estilístic. Bona part de 'Mal genio' recreaen algun moment els elements estètics més reconeixibles del cinema de l’autor d’'Al final de l’escapada'. Però n’oblida la seva essència revolucionària. Així es fa palès com la visió de la vida, l’obra i les contradiccions de Godard a 'Mal genio' és simpàtica però superficial.