Maléfica

L’univers dels contes de fades no té res a veure amb el fantàstic, amb la irrupció d’allò desconegut, d’allò monstruós, en el nostre món quotidià, ni en el vertigen que això provoca mitjançant el terror... O potser sí? Les clàssiques pel·lícules d’animació de Walt Disney, lluny de ser simplement un producte de consum bien fait, van implicar un pas endavant en l’evolució narrativa i mitològica dels contes de fades, ja que incorporaven una vena macabra difícil de defugir en tots els recursos poètics i sensitius del cinema. Curiosament, aquesta sempre tenia a veure amb una visió misògina i terrorífica de la feminitat, i especialment, amb una mirada sinistra cap a la maternitat convertida en alguna cosa diabòlica, representada per tiràniques madrastres, bruixes i fetilleres.
Una de les més memorables és, sens dubte, la Malèfica de La bella durmiente (Clyde Geronimi, 1959), posseïdora d’un erotisme latent que remetia al sex appeal de les antigues dives de Hollywood –l’al·lusió física a Gloria Swanson és òbvia–, complementari a la seva satànica malignitat. Maléfica és una pel·lícula conscient d’aquest antecedents culturals (el film de Disney), com també sap que els contes de fades, com a vehicles de difusió dels mites dominants de la nostra cultura, poden ser subvertits.

A partir d’aquí, la cinta de Robert Stromberg busca explicar-nos per què Malèfica –una Angelina Jolie en estat de gràcia– és malvada, revertint el missatge misogin de l’original. Maléfica, en la línia del recent cinema sobre contes de fades explicats a adolescents –recordem Caperucita Roja (¿A quien tienes miedo?) (Catherine Hardwicke, 2011) o Blancanieves y la leyenda del cazador (Rupert Sanders, 2012)–, defensa l’hibridació entre cinema de terror i de fantasia, comicitat i aventura, s’erigeix com a desconstrucció d’estereotips, per crear una miscel·lània d’estils que són, en el fons, un comentari sobre tot un gènere sota una promesa de reinvenció. Maléfica és divertida, inquietant, poètica, gràcies a la suggerent posada en imatges de Stromberg, plena de maliciosos apunts visuals. Una petita sorpresa.