Mapa

“Serà ella la meva companya?”, repeteix insistentment el director, León Siminiani, en veu en off. Una ruptura i la posterior obsessió del protagonista i autor del film per trobar una nova parella serveixen de punt de partida de 'Mapa', pel·lícula que s’obre de manera magnífica en diferents fronts. És un diari emocional, en què Siminiani intenta reconstruir-se després de l’abandonament. És una encantadora comèdia, en què la ironia es desprèn d’una veu en off que serveix sempre de contrapunt. És una pel·lícula sobre el fet mateix de filmar, en què el cineasta expressa els seus dubtes i processos creatius. De fet, 'Mapa' neix justament de la incertesa i pren forma a mesura que avança i que s’enfronta a les disjuntives. És un film en construcció, seductor en la seva manera de jugar amb les eines cinematogràfiques (riques i variades) i accessible tant pel seu vessant més humà (les perennes cicatrius que deixa l’amor) com pel seu original sentit de l’humor. Opta al Goya a millor documental. –Violeta Kovacsics.