Medianeras

Una ciutat, Buenos Aires; una noia, Mariana; un noi, Martin. Mariana i Martin viuen en dos blocs de cases veïnes, es creuen pel carrer, pugen i baixen del mateix autobús, van als mateixos llocs i canten les mateixes cançons. Però no es coneixen. Tots dos busquen algú que els complementi. Cap dels dos no sap que allò que busca és a l'altre costat de la paret mitgera que separa els seus apartaments. Partint d'un curt anterior del mateix títol, Gustavo Taretto ha fet un film trencaclosques. No un trencaclosques de personatges, però sí de llocs. Llocs on es creuen sense veure's els dos personatges. Llocs que es troben en una ciutat que Taretto adora, convertida en tercer protagonista d'una història d'amor, diferent, contemporània. Pilar López de Ayala és com una brisa d'aire fresc movent-se pels carrers; Javier Drolas, un petit arbre que es deixa acaronar per aquesta brisa sense saber-ho. Medianeras és un film amable, divertit i lleuger. Un divertiment, una cançó a dues veus. –Nuria Vidal.