Memorias de un zombie adolescente

Deia el recentment desaparegut crític nord-americà Roger Ebert que 'Memorias de un zombie adolescente' era una curiosa història d’amor postapocalíptica “desacomplexadament romàntica i descaradament optimista”. I tenia raó. La redempció del zombi R passa per enamorar-se d’una jove viva, Julie, que treu a la llum la part més humana del seu estimat. Són una peculiar versió de Romeu i Julieta: sense vessaments de sang i una antropofàgia prudentment amagada. Ningú no fa un petó a la seva parella fins que comprova que té pols i que conserva intactes les seves extremitats. Hi trobem a faltar les qualitats metafòriques de les pel·lícules sobre zombis. O no? Potser el que tracta de dir-nos és que nosaltres, els humans del segle XXI, estem emocionalment morts, fins que l’amor ens ressuscita... Levine explora el tema del mort vivent a través de l’humor i la sàtira, cosa que ens apropa a tan macabres criatures.