Mi primera boda

No hi ha res pitjor que una comèdia sense ritme, i aquí en tenim un exemple flagrant. Per molt menys he sentit detractors de Billy Wilder quedar-se a gust amb pel·lícules que a mi encara em semblen inqüestionables, com 'Irma la douce'. Cap d’ells no estalviarà un sol miquel davant d’aquest penós casament accidentat, tòpic fins a límits meduŀlars. De l’aliança extraviada a una núvia punky vestida d’enagos i cotilla perquè se li ha estripat el tutú angelical del ProNovias, passant per un pastís de quatre pisos enfonsat, una baralla interminable entre catòlics i jueus i el mascle sortit de torn que no fa més que fotre fitxes a veure si cau alguna dama d’honor. És el matrimoni una institució conservadora? Ves a saber, potser sí. Però ara per ara tinc coses més importants en què pensar. Quina llauna!