[title]
Sigui al cinema, sigui en una sèrie, els guions d'Aaron Sorkin tenen tant de pes sobre la imatge, i són tan contundents, que es fa difícil no atribuir-li l’autoria total del producte final. Per això costa de creure que mai abans no hagués dirigit una pel·lícula. Fins ara: Molly's game és el seu debut en la direcció, i explica una història real d’ascens i caiguda en el món del pòquer. Jessica Chastain interpreta una esquiadora olímpica que té un accident que frena en sec la seva carrera. Després de la recuperació, decideix abandonar els seus plans d’estudiar Dret i es trasllada a Los Angeles, on coneix un home de negocis que la introdueix en els submons del joc i les apostes. De seguida demostra grans habilitats i prospera, fins que s’acaba mesclant amb el crim organitzat. El dia en què l'FBI escorcolla casa seva, contracta en Charlie Jaffrey (Idris Elba), un advocat de Nova York que durà a terme la seva defensa.
Tot i que a primer cop d’ull es podria interpretar com una història de pare i filla –un tic habitual en l’univers de Sorkin, que ja treia el nas a Jobs–, el que més destaca de Molly’s game és el seu ritme prodigiós. La narració està dividida en tres temps, separats per el·lipsis afilades, que deixen amb la boca oberta. Així es construeix un personatge femení complex i desafiant, en un món dominat pels homes.