Mommy

Al llarg de la seva fulgurant trajectòria, Xavier Dolan s’ha especialitzat a no deixar indiferent a ningú. Capaç de polaritzar les opinions, el jove director del Quebec acostuma a portar les seves pel·lícules al límit, tant estèticament com en el relat. Mommy té tots aquests components: la relació d’una mare i el seu conflictiu fill adolescent queda definida a partir d’una posada en escena extrema, de colors lluents, escenes en què la música es converteix en protagonista i una pantalla que no és horitzontal (com és habitual en el cinema) sinó quadrada. A partir del pla, Dolan retrata l’opressió en què viuen els personatges. La imatge només s’expandeix en els moments d’alegria i esperança. Dolan planteja així una pel·lícula tan intel·ligent com emotiva, amb la qual, probablement, trobarà per fi el consens que fins ara se li havia escapat.