Murieron por encima de sus posibilidades

És una tamborinada, un banquet de pobres, un crit d’auxili i un riure enllaunat, tot alhora. L’última d’Isaki Lacuesta va néixer com de broma una nit de porró en una fonda mítica del casc antic de Girona i ara s’ha convertit en la gran espanyolada del segle XXI, una lasanya de producte ibèric que tracta d’uns pirats que escapen del manicomi i creen un grupuscle terrorista per acabar amb el president del Banc Central. No és un refregit d’idees castisses, no és una torrentada a l’ús per pujar-te els sucs gàstrics al cap. 'Murieron' és 'El quintet de la mort' reescalfada amb sal gruixuda pel Mendoza d’'El enredo de la bolsa y la vida'. O, si ho voleu, la pel·lícula que hauria d’haver fet Álex de la Iglesia en comptes de 'La chispa de la vida', amb acudits quasi metacinematogràfics per a l’espectador entès. Aquí hi ha de tot, des de l’Ángela Molina que va fer la 'Lola' de Bigas Luna fins a una destrucció del que representa Imanol Arias, el Lute de Vicente Aranda i l’Antonio Alcántara de 'Cuéntame'. Preneu- vos-la com un campionat de disbarats, en què el gore compta amb grans cullerades de salsa barbacoa i, quan creus que ja no pot passar res més, arriba Bárbara Lennie com un àngel exterminador amb perruca rossa i pistola per acabar amb tot i tots.