Mysterious object at noon

El rescat d’aquesta versió restaurada de 'Mysterious object at noon', l’òpera prima del tailandès Apichatpong Weerasethakul, ens permet presenciar el naixement d’un dels talents més originals del cine contemporani. Un director que ens fa somniar desperts, entre eclipsis solars, karaokes i soldats que s’endinsen al bosc per trobar esperits-tigre. Però, si a les seves obres més recents és ell qui ens convenç que el fantàstic es troba només a un pas de distància de la nostra realitat, a 'Mysterious object at noon' és ell mateix qui es llança, literalment, a la recerca de sorpreses.

Tot comença amb l’entrevista a una venedora de peix, que explica entre llàgrimes com el seu pare la va vendre al seu oncle per pagar-se un bitllet d’autobús. En acabar, escoltem la veu del director, que pregunta a la noia: “Tens alguna altra història per explicar-nos? Pot ser real o imaginària”. Llavors, ella es posa a narrar un conte estrany, protagonitzat per un nen en cadira de rodes, la seva tutora i un ‘objecte misteriós’ que es converteix en un noi amb poders sobrenaturals. 

Aquesta llavor narrativa creix i es transforma a mesura que altres persones que anem trobant mentre recorrem Tailàndia agafen i interpreten el relat, afegint-hi nous girs i elements. Així, la immediatesa del retrat documental es barreja amb una faula domèstica, múltiple i plena de branques. I, tot i que a 'Mysterious object at noon' el cineasta encara no havia trobat les imatges memorables i el ritme reposat que caracteritzarien el seu cinema, ja ens mostra un autor amb els ulls ben oberts, i una sensibilitat que convida a entrar tot allò que resulta inesperat.