Nación salvaje

D’aquí a uns anys, és possible que les generacions més joves ens preguntin què coi volia explicar l’acumulació d’estímuls que articula 'Nación salvaje'. No obstant això, avui cacem al vol el significat d’una proposta xopa de 'zeitgeist millennial': quatre noies adolescents fan la seva vida amb relativa tranquil·litat, practicant sexting i cometent petites rebel·lions contra el patriarcat. Però una filtració massiva de dades i fotografies íntimes dels habitants del poble posa les joves en el punt de mira d’una turba entestada a buscar uns caps de turc per abocar-hi tota la ràbia d’haver-se vist exposats amb els pantalons abaixats. Així, conceptes de pes com poden ser la desaparició de la intimitat, la cosificació dels cossos femenins (cis o trans) o l’agressivitat latent en una nació que brama “som bona gent!” mentre alça el rifle, es converteixen en ninots d’una cremà que escala la violència fins a assolir la catarsi, amb una gratuïtat i alegria convertida en manifest i alhora diagnòstic de la contemporaneïtat gràcies a la frase que clausura el film.