Nana

No ens enganyem, no hi ha cap tipus de naturalisme darrere Nana, la primera i fascinant pel·lícula de Valérie Massadian. Tampoc hi ha desig de capturar la realitat d’una nena de pocs anys que viu al camp, aïllada de tot excepte de la seva mare i del seu avi. És cert que la sensació que les imatges han aconseguit copsar allò més immediat resulta molt forta, fins al punt que l’espectador pot arribar a pensar que Massadian ha plantat la càmera davant la petita Kelyna Lecomte (una actriu meravellosa, per cert) i li ha deixat fer el que volgués. Però no és així. La cineasta filma un cos menut amb absoluta naturalitat, sense trampes ni filtres, i això implica una tasca de selecció i de muntatge que dóna lloc a un relat.

Què ens explica 'Nana'? Doncs la manera amb què el món dels adults s’imposa sobre la imaginació infantil fins al punt de regular-ne el comportament amb rigidesa, però també les diverses vies d’escapament amb què els nens poden donar sortida a la seva llibertat d’acció. Això no vol dir que la pel·lícula sigui una lloança a la innocència, ni tampoc el retrat d’una infància desgraciada. No hi ha brutícia, no hi ha misèria, no hi ha plors. En canvi, hi ha una perversitat que no sabem si correspon a l’univers real o al món del somni, i que de sobte es descobreix com a part indissociable del fet de créixer. Nana contempla com maten un porc, segueix una rutina amb la seva mare que continuarà quan aquesta desaparegui de la narració i, finalment, porta aquesta lògica fins al límit, sense cap mena d’ètica o moral.

Allò quotidià serveix per aprendre el funcionament de les coses, però també per deixar veure el seu costat més fosc. I Massadian, a força d’observar, ens deixa davant un territori a mig camí entre la consciència i l’inconscient, allà on les imatges poden significar qualsevol cosa. No hem d’obligar-nos a interpretar què està passant a la pantalla, perquè això mataria el poderós alè evocador d’aquesta pel·lícula inquietant, pertorbadora. Tot és possible des del moment, no se sap ben bé quin, en què passem de la realitat a la ment de Nana. I llavors tot és diferent del que pensàvem.