Nieve negra

Els paisatges nevats d’un paratge perdut de la Patagònia es converteixen en l’escenari tel·lúric ideal per acollir aquest drama. És la història de dos germans enfrontats per un secret terrible que arrosseguen des de la infància, i que els ha marcat per sempre. Un i altre es retroben, després de molts anys, per enterrar l’urna amb les cendres del pare.

De tant en tant, el fantasma d’un nen amb una escopeta de caça apareix entre els arbres. Els elements que caracteritzen aquesta relació semblen trets d’una tragèdia grega. Hi ha fratricidi, hi ha baixes passions, assassinats i un gir carnal… No obstant això, el director Martín Hodara adopta un to excessivament fred i desangelat a l’hora de captar aquestes pulsions.

A la narració li falta força i energia. La construcció de l’argument no té la rellevància simbòlica adequada per arrossegar l’espectador en aquest remolí de misèries i càstigs íntims que pretén reflectir, tot i les ajustades interpretacions de Ricardo Darín i Leonardo Sbaraglia, i d’una Laia Costa en un paper aparentment secundari, extern, que anirà guanyant lloc fins a convertir-se en un personatge central.