[title]
Imagineu-vos 'Amor', de Haneke, sense cap excusa dramàtica, sense argument definit. La mort, com el carter, sempre truca dues vegades: els avis del director barceloní Hermes Paralluelo estan esperant el so sec, tallant, de la segona, gairebé invàlids, d’una banda, conscients de la seva solitud i dependència, d’una altra, ancorats en un passat que no paren de recordar. El seu nét els filma en pla fix, en dos espais nus –un hospital, casa seva–, buscant pertorbadores simetries, fent-nos patir quan els aïlla en dormitoris separats, amb una austeritat neutra, eloqüent, que deixa parlar la por sense subratllar-la. No sabem fins a quin punt és documental i fins a quin punt és ficció, ni ens fa cap falta. Àrida i angoixant, aquesta petita joia conté una de les escenes més commovedores d’evocació de la joventut que aquest crític és capaç de recordar. No se la perdin.