Non-stop (Sin escalas)

Des de que Liam Neeson va descobrir, gairebé a les portes de la jubilació (té 61 anys), que podia deixar de banda el cinema d’autor –ha treballat, d’entre altres, amb John Boorman, Roland Joffé, Neil Jordan, Woody Allen o Martin Scorsese–, i dedicar-se a l''actioner' més violent –recordem 'Venganza' (2008), de Pierre Morel–, no ha parat de veure’s implicat en projectes com 'Non-stop (Sin escalas)'. Estem davant d'un 'thriller' claustrofòbic –l’acció es desenvolupa majoritàriament dins d’un avió–, misteriós –es tracta del típic 'whodunit' (qui ho va fer?) però sense assassí i amb terroristes–, amb calculades dosis d’acció i alguns girs argumentals força curiosos –per exemple, l'eventual motí dels passatgers contra el seu presumpte protector; el avions militars estan volant juntament amb l'ordre d'enderrocar l'avió si baixa com Bill insisteix que ha de fer–, que acaba decebent per culpa d’un personatges massa estereotipats i un cert desgavell narratiu. Jaume Collet-Serra, cineasta catalá que triomfa a la taquilla americana des de fa uns anys, articula un producte funcional, però sense ànima, sense personalitat, al servei de l’estrella i el públic