Ötzi, el hombre de hielo

Quan van descobrir les restes momificades d'Ötzi, un europeu amb 5.300 anys al seu DNI genètic, els experts li van diagnosticar una mort violenta. No és estrany, doncs, que Felix Randau hagi imaginat els seus darrers dies en terres neolítiques com un autèntic viacrucis de sang i fetge. Més a prop d’'El renacido' que de 'La recerca del foc', la pel·lícula no és ni més ni menys que una història de venjança a dojo, esquitxada per les dosis imprescindibles d’un survival de manual. En tenim prou amb el llenguatge no verbal –les poques línies de diàleg, en rètic antic, no estan subtitulades– i l’instint primari per entendre una trama no per més simple menys eficaç. De vegades resulta difícil distingir el protagonista dels seus enemics, sobretot quan la càmera potencia el paisatge glacial en perjudici dels personatges, però la força de les seqüències d’acció, en especial una lluita cos a cos pròpia de Conan el Bàrbar, és innegable. No llueix massa com a lliçó prehistòrica, però els cops de destral s’escolten d’una hora lluny.