Open Windows

No es pot imaginar un títol més contradictori que el de 'Finestres obertes' per a un film tan claustrofòbic com aquest. Esclar que no estem parlant de finestres des d’on es veu el món, la gent, el sol o la neu. Tractant-se de Nacho Vigalondo, són les finestres de l’ordinador, un món cap endins, tancat, sense aire, on una finestra porta a una altra i una altra, en una espiral que sembla no tenir final. El resultat de fer una pel·lícula on mai no sortim de les pantalles és aclaparador i en la primera meitat de la història, fascinant. Després, a poc a poc, et va fatigant el mareig d’imatges i informacions creuades, i desconnectes del que passa a en Nick o el que fa l’embogit Nevada amb la noia segrestada.