Oro

L’avarícia és la mare de tots els colonialismes, com molt bé sap l'Espanya del segle XVI. I la selva l’àvia de totes les demències, com molt bé sabia Werner Herzog quan va embolicar Klaus Kinski per fer de Lope de Aguirre un Hitler amb malària. La recerca d’El Dorado ha neguitejat un munt de cineastes, des de Carlos Saura a James Gray, el que explica que ara, després de nou anys de silenci, Agustín Díaz Yanes s’apunti a l’aventura per enèsima vegada. El problema d’'Oro' és que no aporta res de nou a la mitologia de la ciutat daurada, desaprofita sistemàticament el seu 'dream team' actoral, li falta intensitat dramàtica, camina tan perduda com els seus herois i és en excés discursiva quan hauria de ser un viatge sensorial al fons de l’infern.