[title]
Implacable, devastadora crònica d’un dia en la vida d’un politoxicòman (basada en la novela de Drieu La Rochelle 'Le feu follet', que ja va inspirar la pel·lícula del mateix títol de Louis Malle), aquest segon llarg de Joachim Trier és una de les propostes més engrescadores de la cartellera actual. No hi ha cap concessió al melodrama ni a la psicologia barata en aquesta ficció que flueix fins a una segona part enlluernant pel seu domini del temps mort, oposada a la estructura episódica i més convencional de la primera. I l’espectador no trobarà repòs pel que fa a un retrat contundent de la manca d’esperances, de la depressió davant un entorn acomodatici i burgès. Potser Trier estigui parlant d’Oslo, però tot resulta igual de reconeixible per a l’habitant de qualsevol ciutat europea, fins al punt que la pel·lícula acaba copsant una tonalitat abstracta, al·lucinada: les escenes que descriuen la nit i l’alba d’aquest viatge cap al no-res són de les més terrorífiques que he vist darrerament.