Otel·lo

No tant una nova versió del clàssic de Shakespeare com una reflexió sobre la possibilitat d’afrontar-lo al segle XXI, aquest 'Otel·lo' resulta tenebrós, claustrofòbic, ombrívol, gairebé terrorífic. L’enfrontament entre l’actor-director de la peça teatral de la qual som espectadors (Hammudi Al-Rahmoun Font, el responsable màxim del projecte) i l’actriu principal, Ann M. Perelló, esdevé un combat violent i inquietant, gairebé malaltís, de manera que tot acaba centrant-se en Iago i Desdèmona per establir una metàfora sobre les relacions entre el cineasta i els cossos femenins que dirigeix, però també manipula.
De vegades el tractament de la dicotomia realitat-ficció es fa massa evident, però el resultat és brillant i suggeridor, arriba a convertir la peça original en un simple punt de partida per parlar de les pors de la creació, les ombres sempre presents a les relacions humanes i les inquietants fronteres entre la vida i les seves recreacions.