[title]
'Palmeras en la nieve' vol i pot. Amb l'adaptació del llibre de Luz Gabás, el cinema espanyol treu pit i aixeca una superproducció que nega els temps de crisi per evocar els dies en què l'illa de Bioko era colònia d'Espanya i s'anomenava Fernando Póo. Un escenari de plantacions i balls fastuosos, ideal per al romanç exòtic. El problema és que els generosos 163 minuts de la pel·lícula no aconsegueixen resoldre satisfactòriament l'alternança temporal que mou el relat entre mitjans del segle XX i principis del XXI, ni donar empenta als actors principals: Mario Casas, galant bullit i de dicció críptica, i una Adriana Ugarte perduda en una trama insípida. Notes en fals agreujades per la tebiesa amb què el film tracta la qüestió colonial, fins al punt de suggerir (involuntàriament?) que la independència de Guinea Equatorial truncà l'amor dels protagonistes.