Pànic

Com tot revival, la resurrecció dels 80 és una qüestió demogràfica. Si els llibres de terror amb acne de R.L. Stine, l’Stephen King per a adolescents, corren pel món des d’aquella dècada, per què no fer-ne ara un compendi que barregi 'Gremlins', 'Los Goonies' i 'Una pandilla alucinante' per atraure a pares en quarantena i fills malalts de nostàlgia precoç?

És una bona idea que el mateix autor sigui protagonista d’aquest malson panoràmic en clau metaficcional, com ho és convertir la literatura en representació literal de la caixa de Pandora, però, com d’habitud en aquests temps digitals, la pel·lícula –que apunta les seves connexions (la fira abandonada en ple bosc, completament desaprofitada) amb la millor poètica burtoniana– mor prematurament a causa del síndrome de dèficit d’atenció. Massa monstres i poca trama que mossegar.